De les memòries d’aquest llibre, rescatem actituds i elements valuosos
per nosaltres.
La frase d’un pastor argentí en la crisis que viu el país:
“Senyor, treu-nos d’aquesta situació, però no massa”.
I és que si volem un desvetllament, n’hem d’estar disposats a
pagar-ne les conseqüències.
Nehemies fa tres coses importants a més a més de les que ja vàrem veure
dels verset (1, 4):
Reconeix el tarannà de Déu (v.1,5)
Crida l’atenció de Déu (v. 1,6)
Confessa els pecats (v. 1,7)
Quatre
mesos desprès:
(V.2,2) Tristesa i pena del cor
(v.2,4) Nehemies s’encomana a Déu
Tot seguit li explica al rei el seu pla.
Termini- el que es proposava: estratègia.
(v. 2,11-15) Inspecciona la muralla (l’obra a fer).
Amb cautela, de nit, amb poc homes i sense confiar-los hi els seus propòsits.
Sovint s’ha de treballar en silenci, sense que ningú no ho sàpigue,
de nit, lluny del reconeixement o la comprensió de la resta, perquè,
senzillament, no ho comprendrien. L’obra del Senyor, sovint, és solitària.
Nehemies confrontà , un cop segur del que havia de fer, al poble:
“Vosaltres mateixos podeu veure...”
(v. 2,17) “Veniu i aixequem la muralla”
(v. 2, 18) La resposta: “mans a l’obra”.
La tasca és exclusiva del poble (v.20), “Si calleu, les pedres
parlaran”.
Hi ha oposició. (vv. 10 i 19)
Hi ha feina per a tothom!
Gran sacerdot i família (v, 3,1) totes les tribus i tots els oficis
(c. 3)
La mandra i oposició dels dirigents és curiosa (v. 3,5).
Torna la oposició:
En forma de burla: (v. 4,1)
En forma de menyspreu (v. 4,3)
Nehemies no es deixa arrossegar, Va a la font del poder que és Déu.
(v. 4, 4-5)
La actitud del poble: (v. 4,6).
Aquesta és l’actitud d’un poble fidel en mig de la oposició. (v.4, 6).
Malgrat l’actitud decidida, la oposició no deixa d’estar-se
quieta (4, 7-8).
La intenció és atac i destrucció (4, b).
“A
Dios orando y con el mazo dando” (v. 4, 9).
En moments de construcció, no manca mai el desesme (4,10).
De dins
De fora (4,11).
La runa (4,10).
“La Unió fa la força”, estratègia de combat. (v.4, 19-20a).
Això afavoreix l’acció de Déu en mig del seu poble (v. 20b).
La actitud d’un líder – dirigent (v. 4, 23).
El capítol cinquè és una
mostra d’allò que sempre es dona en situacions de compromís: “Algú en vol treure’n profit”.
Es donen abusos socials amb els qui posen la ma a l’arada.
El dirigent s’aixeca “indignat” (5,6).
Reflexiona (5,7a).
Confronta al poble (5,7b).
Acusa (assenyala el pecat) (5, 8ss).
Demana un canvi d’actitud (5, 10-ss).
(5, 14-19) Nehemies fa
una apologia al seu favor mostrant com s’ha esforçat per dur endavant
l’obra.
Ell sap (te consciència) de que ha fet l’obra amb correcció i
demana benedicció del Senyor. Correspondència
entre obediència i benedicció.
Al capítol sisè (primers 14 versets), es recull l’atac personal de
part dels seus enemics, amb intrigues i maniobres polítiques per aturar l’ànim
i la obra de Nehemies. A (9b) Nehemies demana un cop més el suport del Senyor.
(6,15-16) La muralla s’acaba.
La acció de Déu fa possible allò que el seu poble empren.
Una dada curiosa: el desànim recau en els enemics.
(7, 1-4) Nehemies designa
dirigents.
La necessitat de dirigents.