Carta
de Judes
L'autor:
Es presenta com a: Judes, servent de Jesucrist i germà de Jacob (Jaume)
(1:1). Els noms de Judes i Jacob es troben efectivament entre els dels germans
de Jesús en els Evangelis (Mt 13:55; Mc 6:3). Tanmateix, l'autor no
s'identifica com a germà de Jesús. Això, juntament amb el títol de
"servidor" = apòstol, ha fet suposar a alguns comentaristes que
podria tractar-se de l'apòstol que s'esmenta con a Judes fill de Jacob, de
sobrenom Tadeu (Mt 10:3; Lc 6:16; Jn 14:22; Ft 1:13). Si tenim en compte la
semblança d'estil i contingut d'aquesta carta amb la segona de Pere cabria
situar a l'autor entre el cercle de Pere i Jaume en la proto-església de
Jerusalem. Efectivament, la 2ª de Pere (2:1-3) amb certes coincidències,
amplia -o s'amplien mútuament- els conceptes de Judes (v.4). El mateix fa
suposar l'inicial difusió d'aquesta carta entre l'àmbit cristià de l'Àsia
Menor (1Pe 1:1), a més de la relació directa amb en Jaume, el qui és
reconegut com a germà de Jesús i primer bisbe de la primitiva Església a
Jerusalem.
La
redacció de la Carta:
Se situa abans de l'any 70 en el que s'esdevingué la destrucció de
Jerusalem, perquè entre la relació dels càstigs que Déu va infringir al
poble hebreu i la destrucció de les ciutats de la Pentàpolis (v.7) no es
menciona els desastres de Jerusalem (vs. 5-7), que, altrament, haurien estat
recents. Tampoc apareix entre les desviacions de la fe que menciona cap referència
a l'agnosticisme que combaten les cartes apostòliques, presumiblement
posteriors a aquesta.
Els
destinataris:
Semblen ser cristians d'origen jueu per les freqüents cites de l'A.T.
que s'hi inclouen (5,7,11), junt amb l'ús que es fa dels apòcrifs jueus, com
ara el "Llibre d' Henoc", i, "l'Assumpció de Moisès", als
vs. 6,9,14, els quals serien de poc pes per a una comunitat d'origen gentil. No
obstant, la reprensió que fa contra cert llibertinatge més aviat propi del món
pagà d'aquells moments fa pensar més aviat en una comunitat mixta.
El
motiu:
La Carta se centra en defensar la fe que de forma definitiva fou atorgada
als sants, contra els falsos mestres de filosofies liberals que s'havien
infiltrat en la comunitat, pervertint la gràcia de Déu, negant a Jesucrist com
a Senyor i Salvador, mancats de l'Esperit, provocant divisions, i guiats
solament pel seu propi interès, qualificant-los de gent de conducta immoral i
perniciosa.
En
la conclusió:
La Carta exhorta als creients a mantenir-se ferms en la fe; lliurats a
l'oració guiats per l'Esperit; a romandre en l'amor de Déu, confiats en la
misericòrdia de Jesucrist; i disposats a l'acció de testimoni i fe ben
afermats, decidits i actius en la conducta pròpia de creients en el Crist
(20-22).
Esquema
per a l'estudi:
I
Introducció: vs. 1-2.
II
Motiu de la carta: vs. 3-4.
III
Perversió i falsedat dels pseudo-mestres: vs. 5-16.
IV
Amonestacions i exhortacions als fidels: vs. 17-23.
V
Doxologia final: vs.24-25.
Pau Sais