Epístola
de Pau a Filemó
Aquest escrit, d'entre tots els de l'apòstol Pau, és al que millor li
escau el títol de "carta", ja que es tracta d'una missiva que l'apòstol
va dirigir a un deixeble i amic seu anomenat Filemó, que vivia a Colosses, a fi
d'intercedir a favor de l'esclau d'aquell i que es deia Onèssim, el qual havia
fugit, després de causar algun dany al seu amo (Flm 18). Ara el reintegra al
seu amo amb aquesta carta de favor demanant la comprensió de Filemó,
pregant-li que el rebi amb el mateix favor que li dispensaria a ell mateix (v.
12). És la més curta de les epístoles de Pau; en el text original conté 338
paraules solament.
Filemó:
Segons sembla, fou convertit per Pau (v. 19), i reunia a casa seva una comunitat
de creients, probablement la que és anomenada església de Colosses. Per aquest
motiu la carta fou coneguda entre les esglésies, atès que tota aplicació de
la doctrina cristiana, a pesar de que sigui d'ordre personal, té valor i
exemplaritat comunitària. és una de les cartes escrites en el període
anomenat de la captivitat de Pau a Roma (anys 61-63, veg. Ft 28:30,31).
Onèsim:
Cap suposar que coneixia Pau de la seva relació amb el seu amo. Són
desconegudes les circumstàncies, (potser en una situació precària) que van
portar Onèsim a trobar-se amb Pau. Aquest aconseguí portar-lo a la fe en Crist
(v. 10). Es va integrar al grup de Pau a Roma (vs. 1,23-25), servint-li en les
seves presons (v.13) i va col·laborar a l'obra del Senyor. Diu Pau que li fou
"útil", i fent un joc de paraules amb el seu nom, Onèsim, que
significa "profitós", diu a Filemó: "en altre temps t'era inútil,
però ara pot ser-nos útil a tu i mi"
(v.11). A la carta a l'església de Colosses Gl menciona integrat en ella (Col
4:9).
Estructura
de la Carta:
Podria desglossar-se en:
a)
Inscripció i Salutació, vs. 1-3, la salutació malgrat ser una carta
particular la fa estenia a diversos germans, tant al començ com al final.
b)
El cos epistolar, vs. 4-22, va amb una inicial acció de gràcies (4-7),
seguida del missatge (8-22); la clàusula final (23-25) comprèn les salutacions
dels seus col·laboradors, que tramet a la comunitat de casa de Filemó, i acaba
amb la benedicció apostòlica, v.25.
Pau Sais