VINC A TU, OH SENYOR

Nº 265 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  Vinc a Tu, oh Senyor, demanant-te valor,
    que l'Esperit ompli tot el meu ser,
    i en la nit mes cruel siguis tu la llum clara.
    Oh Jesús, il·lumina els meus peus.
2.  Quan arribi al final d'aquest llarg caminar
    sols en tu jo podré confiar.
    Oh, Senyor, escolta el clam d'aquest trist pecador,
    que tu sols és qui em pots perdonar.
3.  Acompanya'm, Senyor, agafat de la mà 
    com si fos un petit infantó,
    i a la llar celestial fes-me un lloc amb els sants,
    per estar en ta presència, oh Senyor.
 
				
	Música i lletra original: Thomas A. Dorsey (1899-1993)
        Lletra catalana: Pere Puig   (1929)
 

HISTÒRIA

 

THOMAS ANDREW DORSEY

(1899 - 1993)

 Nascut l’u de Juliol de 1899 a Villa Rica, Georgia

Mort el 23 de Gener de 1993 a Chicago, Illinois.

Thomas A. Dorsey era fill d'un pastor baptista. La seva mare era l’organista de l’església, i professora de musica a Villa Rica, un poble no molt gran de Georgia. De ben jovenet, quan la seva família es va traslladar a Atlanta, va rebre una forta influencia dels music de "blues".

Durant la primera guerra mundial, es van traslladar a viure a Chicago, on el seu pare va ser pastor de la Església Baptista El Pelegrí. Va estudiar  composició musical i arranjaments al Col·legi de Chicago, i va treballar per la Paramount Records.

Va començar la seva carrera com music professional amb el nom de Georgia Tom, i va treballar com pianista en un dels bars clandestins de Chicago,  propietat del conegut gàngster Al Capone. Es va ajuntar amb el guitarrista  Hudson Tampa Red Whittaker i amb ell va gravar alguns dels blues que han tingut mes èxit. Això va ser l’any 1928. Posteriorment va arribar a escriure mes de 450 blues i cançons de jazz.

Però aquesta vida no li agradava molt. Es veritat que ell,  quan va decidir dedicar-se a la musica de jazz, va abandonar l’església i el servei al Senyor, però al cap d’uns anys, la llavor que portava dins el seu cor va germinar de nou, i va comprendre la futilitat de la seva vida lluny de Déu.

Amb la seva vida canviada va començar a escriure cants espirituals, i en va escriure mes de 250,  i va cantar-los en el serveis de l’església i en campanyes d'evangelització.

Una vegada va dir: El meu negoci es intentar atreure les persones al Crist en lloc de deixar-les allà on son. Jo escric per totes les persones, ja que totes les persones son de Déu...  Tota la gent és la meva gent.

El que jo comparteixo amb les persones és l’amor. Intento aixecar els seus esperits i fer-los saber que Déu encara els estima.

El dia 6 de gener de l’any 2006, aquesta església va patir un greu incendi que l’ha deixat pràcticament destruïda.

En aquesta església va ser on Dorsey, va començar el seu ministeri musical que el portaria a la creació del que anys desprès, ell mateix denominaria “gospel”.

Dorsey va ser el director musical del temple des de l’any 1932 fins  al anys 70, i aqui va escriure els millors dels seus temes musicals, entre ells Precious Lord, Take My Hand

Descontent pel tractament que els musics de color rebien per part de les industries dedicades a la difusió de la musica, Dorsey es va fer editor independent de les seves cançons, i va establir la Casa Dorsey a Chicago, l’any 1932. Va ser el primer afro-americà en fer-ho.

També va fundar, i en va ser president, la Convenció Nacional de Cors Evangèlics.

Es, però, l’himne 265 de Cants de Glòria, el que mes popularitat l’hi ha donat. El títol en anglès és: Precious Lord, Take my hand, i el va escriure l’any 1932, en una situació dramàtica de la seva vida.

Una nit freda d’hivern, que ell havia d’anar a cantar en una reunió evangelística a St.Louis, sentia com un pressentiment per que es quedes a casa seva amb la seva dona, que estava esperant un fill i que ja havia acomplert els dies. Però era responsable i va decidir, que hi aniria de totes maneres. Va agafar el cotxe, i quan ja havia fet uns quilometres sen va adonar que s’havia deixat alguns papers que necessitava imprescindiblement. Va tornar a casa a buscar-los, i va veure a la seva esposa, Nettie, que estava adormida. Sentia encara com una veu que li deia: Quedat!.

Va marxar cap St. Louis. Va cantar en la reunió i quan ja havia acabat, va rebre un telegrama que deia: Nettie ha mort.

Trasbalsat pel cop, va agafar un telèfon i va telefonar a la seva família. Les úniques paraules que sentia eren: Nettie ha mort. Nettie ha mort.

Es va dirigir a casa seva tan ràpid com va poder i allà es va assabentar que havia mort la seva dona, i el fill que havia nascut també va morir a les poques hores.

Durant algun temps, Dorsey, va tenir un fort sentiment contradictori. Es sentia a disgust amb  Déu que havia permès que li passes aquella desgràcia, però al mateix temps sentia una profunda desesperació contra ell mateix, ja que pensava que la veu que aquell fatídic dia li deia:  Quedat! era la veu del Senyor que ell havia desobeït.

Ell explica que es veia menyspreat per Déu, i deia: Déu no donaria per mi, ni una moneda d’un cèntim.

Al cap d’unes setmanes, assegut davant del piano, la melodia d’un himne antic que ell coneixia,  (Must Jesús Bear the Cross Alone? de George N Allen 1812-1877) li ballava pel cap. Les mans li van anar al teclat, i a la seva ment unes paraules es van afegir a la melodia.

                   Agafa la meva mà, Preciós Senyor,

                   Guia’m, i ajuda’m a mantenir-me en peu.

                   Estic cansat. Soc feble. Camino

                   en mig de la tempesta en plena nit.

                   Guia’m cap a la llum.

                   Agafa la meva mà, Preciós Senyor.

                   Porta’m fins a casa.

El diumenge següent, el Cor Ebenecer de l’església Baptista el Pelegrí de Chicago Sud, el va cantar i Dorsey l’acompanyava amb el piano. Tota la gent de l’església, emocionada, sabent la història de Dorsey, van plorar.

Aquest himne ha estat enregistrat per artistes com Mahalia Jackson, Tennessee Ernie Ford, Elvis Prestley, etc. i era l’himne preferit pel Dr. Martin Luter King, i també del president Lyndon B. Johnson, que va demanar que es cantes en el seu enterrament.

El setembre de 1981,  Georgia, l’estat don era fill Dorsey, el va honorar donant-li el premi a la Fama , i el març de 1982 va ser el primer music de color elegit per la Associació de Musics Evangèlics Famosos (Gospel Music Assotiacion).

També es va dedicar un arxiu amb la Musica de Dorsey, a la Universitat de Fisk, on comparteix lloc, entre d’altres,amb George Gershwin o els Jubilee Singers.

Resumint la seva  vida, ell diu que tot el meu treball ha estat de Déu, per Déu i per les persones.  

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS