QUE DÉU ES MOSTRI SOLAMENT

Nº 45 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  Que Déu es mostri solament
    i s'ha de veure en un moment
    la plaça abandonada.
    El camp dispers dels enemics,
    fuig ple d'esglai, amb grans fatics,
    davant de sa mirada!
    El camp sencer ha de marxar,
    tal com es veu evaporar
    espessa fumarola;
    tal com la cera al foc es fon,
    la força dels malvats del món,
    es fon davant Déu sola.
2.  Mes en presència del Senyor,
    canta el just sa perfecció,
    sa glòria infinita;
    car sobre el núvol és portat,
    son nom és ple de majestat:
    l'Etern, Déu de ta vida.
    Tingueu davant d´Ell goig ben alt,
    que és de la viuda el puntal,
    dels orfes és el pare;
    prop dels captius Ell acudeix
    i, cada jorn, del qui sofreix
    sent la pregària clara.
3.  Els enemics de tot el món,
    vindran ells propis al seu tron
    i cantaran sa glòria;
    doncs, beneïm-lo els fidels,
    Ell que, exaudint-nos des dels cels,
    ens donà la victòria!
    Déu, salvador, és nostre Déu,
    qui, llibertant aquell que és seu,
    li mostra sa clemència;
    és l´Eternal, és el Déu fort, 
    que prem les portes de la mort,
    en son omnipotència.        
                                              Lletra original: Théodor de Bèze (1519-1605)
                                              Lletra catalana:  M.  E.  Vidal  (1923-1997)
                                              Música: Matthieu  Greiter (1500-1550)
                                              "Salm  de les batalles", cant hugonot     
 

HISTÒRIA

 

THÉODORE DE BÈZE

1519-1605

L’himne, nº 45 de l’himnari Cants de Glòria és una paràfrasis del  Salm 68 i es molt conegut i apreciat pels protestants francesos.  Es coneix com  “el Salm de les batalles”. Va ser tan popular que ha rebut el sobrenom de la marsellesa dels hugonots.

L’autor de la lletra és l’escriptor i teòleg protestant francès Théodore de Bèze. Nascut a Vezelay, a la Borgonya francesa dintre d’una família aristocràtica i criat entre la noblesa. Va ser un nen dotat amb una extraordinària intel·ligència, estudiant de l’escola de la família de Melquior Wolmar, qui fou també mestre de Calví.

Vezelay

Allà va adquirir una complerta instrucció sobre les doctrines humanistes del seu temps i uns grans coneixements del grec i del llatí.

Wolmar, que era seguidor de les doctrines de Luter, es va veure obligat a refugiar-se a Alemanya.

Bèze, qui la seva família volia que es dediqués a la carrera de dret,  quan tenia vint anys es traslladà a Paris, on va dedicar-se a la poesia vivint experiències literàries fins que, uns anys després va caure malalt.

Com diu un dels seus historiadors, la seva conversió, va fer-li abandonar al mateix temps “pàtria, pares i amics, per seguir el Crist”  Això va ser l’any 1548, quan es va refugiar a Ginebra, i poc desprès a Lausana, on ja havia estat de professor a la Academia.

Allà es va fer famós per la seva erudició i també pels seus viatges a Alemanya buscant recursos per ajudar els perseguits valdesos, i també pel seus esforços en unificar als luterans i reformats.

L’any 1559 fou nomenat rector de l’Acadèmia de Ginebra, que posteriorment es transformaria en la Universitat de Ginebra.

La seva vinculació amb Calví va ser tant estreta tot el temps desprès de la seva conversió, que a mes de ser el seu successor com professor de teologia i dirigent dels calvinistes suïssos i francesos, a la mort de Calví va ser elegit per continuar la seva tasca, tot i que Bèze va sol·licitar amb insistència una nova elecció i que la duració fos tan sols d’un any.

La aportació de Bèze a la Reforma va ser extraordinària. Va fer una versió llatina del Nou Testament, publicada l’any 1556, una versió grega, d’estudi amb moltes anotacions, publicada l’any 1567, que va servir per la versió anglesa manada pel rei Jaume I  d’Anglaterra.

També és molt important la ajuda eficaç en el manteniment del cant a l’església que havia estat molt postergada, especialment per Zuinglio.

Calví, que no era tan extremista com Zuinglio, va limitar la música  en el culte, el cant congregacional al uníson, del Salms i del Càntic dels Càntics.

L’any 1536, Calví ja havia manifestat el seu desig de que es cantessin els Salms en  les reunions públiques de les Congregacions. Així ho escrivia en “Articles sobre l’orientació sobre el culte públic”  establerts el 16 de gener de 1537, on diu: Desitgem que es cantin a l’Església Salms, seguint l’exemple de l’església primitiva, i del testimoni de l’apòstol Pau”

Calví va conèixer el treball del poeta Clement Marot, que havia posat en vers alguns Salms, a Strasburg on va pasar els anys 1538-1541 com pastor dels refugiats francesos.

Però Clement Marot, no era pas un poeta molt religiós. Nascut a Cahors, l’any 1496, va escriure balades, elegies,  epístoles i està considerat com un elegant poeta cortesà dels reis de Navarra, Margarita i Enric d’Albret.

Per Calví, però, la descoberta dels Salms de Marot va motivar que insistís en que es poses música als que no en tenien, aconseguint que l’any 1539 a Estrasburg y el 1542 i 1551, es  publiques un salteri amb dinou salms, els Deu Manaments, el Càntic de Simeó i el Credo Apostòlic, tot en vers i en francès,  que l’any 1562 va adquirir forma definitiva i que es coneix com el Salteri de Ginebra.

La música era, principalment de Luis Bourgeois (1510-1572), mestre de cor a Ginebra, i els texts dels salms metrificats en llengua francesa, (aproximadament un tercera part dels Salms) l’havia fet Clement Marot.

Segons sembla, a Clement Marot, la vida disciplinada de Ginebra no li agradava gaire, pel que va decidir traslladar-se a Turin on va morir l’any 1544.

Per aquesta raó, Bèze es va encarregar de cloure el treball de Marot, posant en versió mètrica i en francès els Salms.

La edició del referit Salteri de Ginebra portava el títol de Les Psaumes mis en rime française par Clément Marot et Théodore de Bèze, i constava de 101 Salms traduïts per Bèze i 49 per Marot.

El mateix 1562, van sortir-ne 24 edicions d’aquesta obra a Paris, Caen, Lyon, Ginebra i altres llocs.

MONUMENT A LA REFORMA A GINEBRA. TEHODOR DE BEZE ESTA AL COSTAT DE CALVÍ 

Pere Puig i Ballonga

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS