JOIA EN EL MON

Nº 177 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  Joia en el món! Jesús és nat!
    O, terra! El teu Senyor
    rep amb amor i humilitat,
    i canta a sa llaor i canta a sa llaor;
    i canta, i canta a sa llaor.
2.  Joia en el món! Amb nostres cants
    lloem el Salvador.
    Muntanyes, rius, comes i plans,
    ens facin de ressò, ens facin de ressò;
    ens facin, ens facin de ressò.
3.  Joia en el món! Des del coval
    Jesús ens obrirà,
    del Paradís el gran portal,
    i allí ens acollirà, i allí ens acollirà;
    i allí, i allí ens acollirà.
                 Lletra original: Isaac Wats
                 Lletra catalana: Artur Martorell (1894-1967)
                 Música:  G.  F.  Haendel  (1685-1759)
  
 

HISTÒRIA

 

 

Isaac Watts

1674-1748

Aquest himne es una paràfrasis del Salm 98:4-9, aplicada a la vinguda del Crist a la terra i ha estat, des de molts anys, un himne molt apreciat  i cantat per Nadal.

La lletra es d’ Isaac Watts i va ser publicat en el seu Psalms of David Imitates in the Lenguage of  the New Testament  l’any 1719, amb el títol de La Vinguda i Regne del Messies.

La musica es atribuïda a Georg Friedrich Händel, amb arranjament de Lowell Mason que el va publicar al Modern Psalmist l’any 1839. No hi ha cap mes referència ni s’ha trobat enlloc mes cap peça similar. Solament les primeres notes i algunes d’altres frases apareixen entre les composicions de Händel. Mason, però, la va senyalar amb un asterisc i la indicació: de Händel.

Georg Friedrich Händel

La lletra catalana es d’Artur Martorell

ARTUR MARTORELL I BISBAL (1894-1967)  fou un pedagog nascut a Barcelona el 14 d’abril de 1894. Va promoure tota mena de processos de renovació pedagògica i va deixar una profunda empremta en l’educació a Catalunya, com a mestre i director de les escoles del Patronat Domènech. 

Va col·laborar activament amb Mossèn Antoni Batlle que dirigia l’escolania de la Parròquia de Jesús situada al costat mateix del Patronat. Sota el franquisme i, després de passar uns mesos a la presó, el 1941 va continuar la seva tasca des de l’Ajuntament com a cap del Negociat de Cultura, organitzador de les emissions per a escolars de Ràdio Barcelona i director de l'Institut Municipal d’Educació. Es va oposar fermament a l’estatització de les escoles municipals i acabà relegat al negociat de cementiris.

Va morir el 4 d’abril de 1967.

 

Pere Puig i Ballonga

 

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS