|
AMELIA JULIANA
COMTESSA
DE SCHWARZBURG
1637-1706
Amelia Juliana
GRÄFFIN, nascuda GRÁFFIN VON BARBY, el 19.8.1637 al Castell Heidecksburg,
de RUDOLDSTADT, morí 3.12.
1706, a
Rudolstadt.
Castell
Heidecksburg
Era la comtessa de
Barby Rosenburg, filla de Albrecht Friedrich, comte de Barby, i de Ursula,
Princesa de Oldenburg.
El
comte Albretch i la seva esposa Ursula havien escapat de les tragèdies de
la guerra, refugiant-se al Castell Heidecksburg, tornant al seu comtat tant
prompte va aquietar-se la situació.
Amelia
Juliana, va quedar orfe quan era una nena molt petita. Va perdre el seu pare
als quatre anys i la mare un any mes tard, per aquest motiu la seva tia,
esposa del Comte Ludwig Günteher, la va afillar, portant-la novament al
Castell Heidecksburg. Allà va créixer com una filla mes, juntament amb els
seu cosí i tres cosines.
Ella
i la seva cosina Ludämilie Elisabeth, van ser molt influenciades pel seu
tutor, Dr. Ahasuerus
Fritsch, i mogudes per la seva
espiritualitat van escriure moltes poesies religioses. Mes de 600 himnes se
li atribueixen.
Ahasuerus
Fristsch
El 7 de Juny de 1665,
casava amb Albrecht Anton II, el seu cosí, que havia estat promogut
Príncep Imperial de Schwarburg-Rudolstadt l’any 1599, i del qui va
tenir dos fills, Ludwing Friedrich I, i la princesa Albertina Antonia.
Durant
els anys del seu govern, el principat va continuar incrementant
el prestigi, que ja venia
del seu avantpassat Albert VII, que, l’any
1599 havia iniciat els canvis que convertirien la seva Casa, en una de les
principals rames de la nissaga swarburguesa.
Amèlia
Juliana pertanyia, per tant, a la noblesa del principat de
SCHWARZBURG-RUDOLSTADT, que l’any 1532 es va adherir amb entusiasme a la
reforma protestant de Martí Luter.
Segons sembla, pel que diu
l’historia, durant la guerra dels trenta anys, les tropes que comandava el
duc d’Alba, (que havia arribat a Brussel·les l’agost del 1567
per lluitar contra els protestants alemanys i francesos manats per Guillem
d’Orange, als qui va vèncer)
no es van atrevir a continuar la seva violenta campanya contra els
protestants de Schwarzburg per la decidida actitud de la
comtessa Catalina. Posteriorment, el duc d’Alba va ser destituït
l’any 1573.
Biblioteca de Rudolstadt
El
principat de Swarzburg-Rudolstadt tenia domini sobre la població
d’Arnstadt, lloc on J.S.Bach l’any 1704 va ocupar la seva primera plaça
d’organista,. Es molt probable que la comtessa Emília, ja gran, tractes
amb el jove Bach, que ja tenia, en aquell temps, fama de músic, coneixedor
del mecanisme dels orgues, i que havia inspeccionant l’orgue nou de
l’Església d’Arnstadt on va donar un concert extraordinari el dia de la
seva inauguració.
En
l’historia de la ciutat de Rudolstadt, hi consta que l’any 1635 ja tenia
la seva primera orquestra, i l’any 1665 s’iniciaven els Festivals
al Castell de Heidecksburg, que son considerats el Primers festivals
celebrats d’una manera organitzada a Alemanya. Segurament la comtessa fou
la inspiradora d’aquests esdeveniments artístics.
Però,
naturalment, pels temps en que
va viure i pel lloc on estava, va
patir en la seva pròpia casa,
els efectes de la anomenada Guerra dels Trenta Anys, que va durar del 1618
fins 1648, encara que de forma intermitent,
quan es va firmar el tractat de Westfalia, que fou quan es van
establir les condicions de convivència entre catòlics i protestants.
L’historia diu que
la Guerra
dels Trenta Anys va portar infinita misèria al poble, i la pèrdua
d’influència i de territori per part d’Alemanya.
Aquesta
guerra, que es un dels fets mes tràgics de l’historia del cristianisme
europeu, va portar un seguit de
mort, d’odis, i de lluites, que ens fan entenedores les paraules de
l’himne nº 44.
Déu
fins aquí m'ha anat portant
per
sa bondat sens mida,
de
dia i nit, bo i preservant
mon
ànima i ma vida.
Ell
fins aquí m’ha ben guiat
i
fins aquí Ell m’ha alegrat;
Ell
m’ha ajudat fins ara!
La
melodia d’aquest himne, però, es mes antiga. Es anterior a
la Reforma
de Luter, i està inclosa en el recull d’himnes anomenat “Witemberg
1523”
Aquell any va ser quan
Luter va escriure la seva Formula missae et comunionis on queda ben
palesa la preocupació que el reformador sentia
pel cant congregacional a l’església.
Luter
va recollir antigues melodies, que es cantaven en llatí, i va procurar que
es posessin en llengua alemanya. L’any
següent, (1524) i per indicació del propi Luter al seu amic i conseller
musical Johannes Walther, va
publicar la primera compilació d’Himnes d’ús en l’església luterana
que porta per títol Cançoner espiritual de Wittemberg
.
Amb
aquesta melodia hi ha també una altra lletra: “Sei Lob und Ehr dem höchsten
Gut” (Lloança i honor donem al Bé Suprem) de Johann Jakob
Schütz (1640-1690) un jurista de Frankfurt.
Entre
les poesies mes conegudes de la comtessa de Schwarzburg, la
“Wer weiss, wie nahe mir mein Ende” (El qui esta prop,
en la meva mort) inclosa en el Kirchen Gesanbuch (Himnari
Alemany) amb música de Georg Neumark, (1621-1681) compositor que,
molt probable, fos conegut per la comtessa,
ja que va viure a Weimar, ciutat molt
propera a Rudolstadt.
La
traducció catalana de l’Himne: Déu fins aquí m’ha anat portant,
es de Mª Eugènia Vidal, i la harmonització de la melodia de Pere Inglada
Sanmarti, va ser escrita l’any
1948, en plena dictadura franquista, i publicada en fulles impreses en
multicopista, formant part de l’Himnari Evangèlic Català, que pretenia
portar a les esglésies evangèliques de Catalunya himnes en la nostra
llengua, que estan inclosos ara a l’himnari Cants de Gloria editat
per
la IBEC.
Mª Eugènia
Vidal
Hi ha també una
versió castellana al Himnario Cristiano fet en col·laboració entre
l’Església Evangèlica Espanyola i l’església Espanyola Reformada
Episcopal (Nº 466) Dios hasta aquí me acompañó, amb lletra
de Federico Fliedner
Federico Fliedner
Pere Puig i Ballonga
|